Anna Fernàndez: “L’Arteneu farà guanyar autonomia als joves amb necessitats especials”

La Casa Taulé, la històrica seu de l’Aliança Francesa, es convertirà en un centre d’art per a persones amb necessitats especials, especialment amb TDAH, TEA i FIL-Funcionament Intel·lectual Límit. A partir de l’octubre s’hi faran quatre activitats (música, dansa, teatre i arts plàstiques) en horari extraescolar, però també xerrades i cursos formatius per a pares i professionals a càrrec de persones amb aquestes característiques.

Anna Fernàndez és la co directora de l’Arteneu, el nou projecte que acollirà la Casa Taulé, històrica seu de la desapareguda Aliança Francesa. L’edifici estava tancat des de finals de l’any 2018. En aquesta entrevista explica com ella i el seu marit, tots dos de Sabadell, han plantejat el futur centre d’art per a persones d’entre 5 i 18 anys amb necessitats especials, únic a la província de Barcelona.

La Casa Taulé es va vendre a la immobiliària Iniciativas Trust S.L l’any 2019, uns mesos després que tanqués l’Aliança Francesa. Entenc que vostès han decidit llogar aquest edifici on s’ubicarà l’Arteneu.
Sí, efectivament. Fa temps, el meu marit i jo vam tenir aquesta idea de l’Arteneu. Tot i no ser empresaris, crèiem i creiem que és un projecte molt interessant. La Casa Taulé ens agradava molt i vam negociar amb la immobiliària. A ells, els era una mica complicat trobar un perfil tan concret com el que demana un edifici protegit [les úniques activitats que es poden realitzar en aquest espai han de ser educatives, sociosanitàries, culturals o associatives; sense poder construir-hi oficines ni pernoctar-hi], però la nostra proposta va encaixar-hi fàcilment.

En aquell moment, el preu del lloguer era de 6.000 euros al mes. Es manté igual?
Sí, tot i que ho hem ajustat una mica perquè no omplim tot l’edifici i tot just comencem; no sabrem si funcionarà ni quant temps ho farà. De moment, només ocupen la planta baixa i el primer pis.

I com es distribuiran les activitats?
A la planta baixa hi ha una sala molt gran [on s’acostumaven a fer les exposicions] que ens ha semblat la més adequada per fer les classes de dansa i teatre. A la primera planta hi ha una sala amb aigua corrent i una pica que és ideal per les arts plàstiques. En la mateixa primera planta també hi ha una altra aula que serà la de música. En la resta d’espais es repartiran les sales de la ludoteca, com la biblioteca, la sala de lectura, la de jocs o la de tecnologies. El nen mai estarà sol amb la tecnologia, sempre estarà acompanyat per altres companys i com a mínim un monitor titulat.

Pel que fa a la cafeteria, ens trobem amb el mateix: la normativa estableix que aquest ús només pot ocupar un 10 per cent de l’edifici, que és just el que ocupava abans, i mai serà l’activitat principal. Sempre la secundària. Tot i això, també desenvoluparà una tasca molt important:

“Creiem que el bar és un espai essencial perquè els joves socialitzin. Segurament, si un jove d’aquestes característiques diu d’anar al mercat o al centre, els seus pares estaran més preocupats que si el seu fill se’n va a l’Arteneu. És així com l’Arteneu es converteix en un espai on les persones amb necessitats especials poden ampliar el temps de gaudi i de qualitat al mateix temps que les seves famílies poden estar tranquil·les i fer altres gestions, plans o encàrrecs.

La cafeteria estarà oberta de 8:00 a 21:00 hores i servirem esmorzars, dinars (estil menú, senzillet) i cafès o beures de tarda-vespre.

El que tampoc canvia és l’ús d’aquest immoble: educar; en aquest cas, a infants i joves amb necessitats especials. Els preus, però, seran més assequibles?
Ja ens agradaria… però a la que et poses a fer ràtios i a professionalitzar el servei, es dispara el pressupost. Segons els nostres càlculs, l’activitat (una tarda a la setmana) sortirà a 80 euros mensuals. Estem estudiant la possibilitat de fer packs perquè surti més econòmic. Per exemple: una hora de plàstica i dos de ludoteca per un preu similar al de l’extraescolar.

D’aquesta manera, l’Arteneu no només potenciarà el vessant acadèmic o professional, sinó que també els ajudarà a socialitzar i a guanyar autonomia; dues de les principals mancances que hem detectat.

Sí que és veritat, però, que vam parlar amb l’Eloi Cortés [regidor d’Acció Social i Habitatge] d’unes prestacions a l’estil de les beques menjador: les famílies que, segons el criteri de serveis socials, siguin vulnerables, podrien disposar d’un abonament parcial o total de la quota; en funció de cada cas. Ens sabria molt de greu que per un tema econòmic hi hagués nens que es quedessin sense aquest servei. De moment, però, encara no hi ha res en ferm amb l’Ajuntament.

El camp de treball serà artístic: música, dansa, plàstica i teatre. Qui impartirà aquestes classes i tallers: professionals, companyies, entitats?
Hem buscat perfils molt concrets: ho faran professionals titulats en aquestes disciplines i amb una forta experiència a l’hora de tractar amb persones que necessiten una atenció especial. En el cas de la música, per exemple, ho farà una musicoterapeuta que fa anys que treballa amb gent gran així com amb joves amb discapacitat. La de teatre és una noia que ha treballat durant molts anys a l’ANDI [Associació síndrome de Down i Discapacitats Intel·lectuals de Sabadell]. La d’arts plàstiques és una professora que ha treballat en moltes escoles diferents i que també té una llarga trajectòria en aquesta matèria. I la de dansa treballa a l’escola Bots [també de Sabadell] i fa cursos a Barcelona amb nens que tenen autisme. Després ja veurem si necessitaran un suport extra o no…

En el comunicat han avançat que “l’entitat seguirà un model de creixement a partir de les necessitats que apareguin”. Per tant, és possible que d’aquí a un temps l’Arteneu hagi ampliat la seva oferta educativa?
Depèn molt de la demanda dels alumnes i de les famílies. Nosaltres ens volem enfocar cap a la vessant més cultural i artística; però si per exemple es volgués fer un grup d’escacs i hi hagués suficient quòrum, faríem un grup d’escacs. Tenim una línia traçada, però ens podem adaptar. El que ens interessa és que l’Arteneu estigui viu.

L’horari serà de dilluns a divendres, després de la jornada escolar. Ja tenen establert un calendari més precís, com per exemple quins dies es farà què?
De moment anirem a una disciplina per dia. Cada tarda de dilluns a divendres i de 17 a 20 hores. Encara no tenim les extraescolars assignades a un dia concret, és probable que el divendres es faci dansa i el dimarts música.

I quants alumnes tenen previstos en cada sessió?
Cinc nens, com a màxim, per sessió. D’aquesta manera podrem dedicar molta més atenció a cada alumne.

Això en condicions “normals” o restringint les ràtios per protocol Covid?
En condicions normals. No crec que hàgim de reduir el nombre d’alumnes ni fer grups bombolla perquè les aules són molt grans i els grups amb què tenim pensat treballar molt reduïts. Però bé, si ho haguéssim de fer, ho faríem.

El fet de ser l’únic ateneu artístic per a joves amb necessitats especials de la província de Barcelona pot generar molta més demanda. Quins criteris seguiran a l’hora de gestionar el volum de persones interessades a matricular-se en un d’aquests cursos?
No crec que hi hagi més oferta que demanda: cada tarda hi haurà tres grups i tres sessions [de 17:00-18:00 hores, de 18:00-19:00 hores i de 19:00-20:00 hores). Tant de bo els poguéssim omplir tots i cada dia, però no crec que sigui el cas, almenys de moment.

L’Arteneu també oferirà xerrades informatives i tallers en família, així com cursos formatius per a pares i professionals a càrrec de persones amb diversitat funcional. Quan es faran aquestes activitats, també a la tarda?
Sí. Per això és tan important l’espai de cafeteria que et comentava abans: perquè mentre els nens estan fent les extraescolars, els pares, professors o qui vulgui podrà assistir a aquestes xerrades, que seran gratuïtes en principi. No es farien cada dia, sinó puntualment i aniriem avisant-ho amb temps.

En tenen alguna de lligada?
Sí, algunes, però encara s’ha de tancar tot. En principi, l’escola Xaloc oferirà xerrades sobre sexualitat, el Taulí sobre els fàrmacs i, alhora, també hem parlat amb Montse Pàmias [la cap de psiquiatria infantil de l’Hospital Parc Taulí] perquè facin un seguiment en els joves amb FIL-Funcionament Intel·lectual Límit [una discapacitat intel·lectual] per veure quina repercussió té el lleure amb l’autoestima, entre d’altres. Aquestes jornades no només ajudaran a la sensibilització i formació, sinó que també crearan i enfortiran la xarxa de pares.

A banda de millorar l’accessibilitat a les aules i d’incorporar un ascensor, la Casa Taulé també inaugurarà una ludoteca i un nou servei de cafeteria. Les primeres obres van començar ja fa uns anys, com ha anat això?
Les obres no les hem demanat nosaltres, sinó el propietari. La normativa estableix que si tu tens un edifici com la Casa Taulé, amb planta baixa i dos pisos, i vols muntar-hi una activitat, has de tenir obligatòriament un ascensor. Crec que també han posat un doble vidre i han tintat part de l’edifici… però, en tot cas, les obres no tenen res a veure amb nosaltres. Les aules i la ludoteca seran una simple adaptació de l’espai.

Parlem una mica més de com ha nascut l’Arteneu. Vostè, Anna Ferndàndez, i el seu company Eloi Moya són els directors del centre. Es tracta d’una nova iniciativa o ja tenien un projecte conjunt fundat?
Que va! Som uns novells! Anem amb els dits creuats tot el dia perquè funcioni. No hem sigut mai empresaris ni emprenedors, sempre hem estat assalariats. De moment cap dels dos deixarà la seva feina perquè no sabem com anirà ni si ho podrem resistir econòmicament.

A banda de les quotes, tenen prevista alguna font d’ingressos?
No, la veritat. El fet que sigui un projecte social fa pensar en subvencions, però si el projecte no té almenys un any de recorregut o suficient solvència per avalar-lo, no et donen cap ajut per començar. Per això hem hagut de demanar un crèdit al banc per finançar-ho.

I per què es van fixar en la Casa Taulé? Quins avantatges pot aportar per aquest projecte en comparació amb la resta d’espais municipals?
Primer, perquè està al Centre i normalment ja són un col·lectiu prou marginat. El fet que l’Arteneu estigui al Centre els dona protagonisme i facilitat per accedir a les extraescolars. Després, per la mateixa bellesa de l’edifici: els terres, les aules… tot ell en si. I per últim, però molt important, perquè té aquest espai de cafeteria. Com he dit abans, és molt important que aquestes persones també trobin el seu espai d’esbarjo i de socialització. A més, d’aquesta manera també podrem oferir pràctiques a l’alumnat de Programes de Formació i Inserció (PFI) d’Hostaleria, com el de l’escola Xaloc.

El nostre objectiu és obrir-nos a tota la ciutat i aprofitar tots els espais possibles per fer-ho: més endavant potser fem petits tasts de belles arts al pati de la Casa Taulé, com fa l’Estruch.

Hem d’aprofitar totes les oportunitats que ens ofereix aquest espai per donar-nos a conèixer.

Notícia publicada a www.isabadell.cat

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin
Anna Fernàndez, co directora de l’Arteneu.